Per fí ja puc dir que han acabat els vuit inacabables mesos que he treballat a la cooperativa.
El dia que vaig entrar, m'ho veia una muralla: tot gent nova que no coneixia i un treball que no havia fet mai i que ningú es preocupava per explicar i, a més, podia canviar cada dia ja que no hi havia sols una cosa a la que ens podiem dedicar...
Així que em vaig tindre que ensenyar a "traurem les castanyes del foc" jo soletes, a preguntar i interessar-me sobre com es feia cada cosa i quina era la feina que teniem que fer cada dia.
Tenia a la meua germana treballant allí i esperava que ella fora la meua salvació però, no sé per què, em van posar lluny d'ella. Però això va durar poc, ja que uns dies després va vindre una xica i em va dir: "M'ha dit l'encarregada que baixes que vol parlar amb tu". I jo em vaig quedar :O
Total, que volien ensenyar-me a portar les màquines que estava portant la meua germana (les malladores) i jo vaig acceptar. No va ser massa difícil l'aprenentatge i gràcies a això, vaig seguir treballant i no me'n vaig anar al carrer com les que estàven treballant on estava jo abans de portar les malladores.
Així vaig passar l'hivern al costat de la meua germana i coneguent a gent; algunes persones que valien la pena i altres que era millor no necessitar-les per a res, perque no farien res per ningú.
Feiem un montó d'hores, cobràvem poquet i l'hivern era per a morir-se de fred. Però quin remei em quedava? Era el que hi havia, i tirava avant pensant que hi ha gent que no te feina i jo almenys en tenia...
Quan es va acabar la temporada de la taronja, vam estar un parell de setmanes fent una o dues hores diaries o, fins i tot, sense treballar. I després va començar la temporada d'estiu. Prou aburrideta però ja feia un temps que es podia aguantar. Encara que el estar tot el dia parada i sense menejar-te del mateix lloc era lo pitjor...
Fa un parell de mesos, va començar la bresquilla, la nectarina...i ja era un poc més divertit tot. Però treballar allí es sempre igual: moltes hores i pocs diners. Et lleva les ganes de tot i tenia unes ganes inmenses d'acabar.
El dia que vaig entrar, m'ho veia una muralla: tot gent nova que no coneixia i un treball que no havia fet mai i que ningú es preocupava per explicar i, a més, podia canviar cada dia ja que no hi havia sols una cosa a la que ens podiem dedicar...
Així que em vaig tindre que ensenyar a "traurem les castanyes del foc" jo soletes, a preguntar i interessar-me sobre com es feia cada cosa i quina era la feina que teniem que fer cada dia.
Tenia a la meua germana treballant allí i esperava que ella fora la meua salvació però, no sé per què, em van posar lluny d'ella. Però això va durar poc, ja que uns dies després va vindre una xica i em va dir: "M'ha dit l'encarregada que baixes que vol parlar amb tu". I jo em vaig quedar :O
Total, que volien ensenyar-me a portar les màquines que estava portant la meua germana (les malladores) i jo vaig acceptar. No va ser massa difícil l'aprenentatge i gràcies a això, vaig seguir treballant i no me'n vaig anar al carrer com les que estàven treballant on estava jo abans de portar les malladores.
Així vaig passar l'hivern al costat de la meua germana i coneguent a gent; algunes persones que valien la pena i altres que era millor no necessitar-les per a res, perque no farien res per ningú.
Feiem un montó d'hores, cobràvem poquet i l'hivern era per a morir-se de fred. Però quin remei em quedava? Era el que hi havia, i tirava avant pensant que hi ha gent que no te feina i jo almenys en tenia...
Quan es va acabar la temporada de la taronja, vam estar un parell de setmanes fent una o dues hores diaries o, fins i tot, sense treballar. I després va començar la temporada d'estiu. Prou aburrideta però ja feia un temps que es podia aguantar. Encara que el estar tot el dia parada i sense menejar-te del mateix lloc era lo pitjor...
Fa un parell de mesos, va començar la bresquilla, la nectarina...i ja era un poc més divertit tot. Però treballar allí es sempre igual: moltes hores i pocs diners. Et lleva les ganes de tot i tenia unes ganes inmenses d'acabar.
Vaig passar de tirar-me tot el dia estudiant, a tirar-me tot el dia treballant i esforçar-me al màxim. La vida em va canviar moltíssim, però és el que em va portar el destí...sense plaça per a estudiar i a treballar a la coope. Qui anava a pensar-ho? Però també m'ha vingut bé: he aprés a treballar dur i moltes hores, a preguntar sense por, a saber com és cada u amb soles una miradeta (perquè hi han que son ben lagartes), a no aparentar gossera (que m'ha passat poques vegades però han hagut moments durs de perritis), a ser més oberta, a contestar quan fa falta fer-ho...i moltissimes coses més. Ah! I també he aprés a aguantar moltes putades, perquè quan han vuigut, ho han fet i ben bé. Les més gosses que fallen quan els dona la gana i fan menys feina que un os hivernant, son les que més ben miradetes estàn, perque clar, son les mes piloteres i simpàtiques. I a les que es comporten, que els donen. Si falles un dia per el que siga, al dia següent, castigada.
Però bé, preferisc no pensar en els coses males i quedar-me am les coses bones, encara que per a mi l'única cosa que ha valgut la pena, han sigut eixos moments de risa amb la bona gent que he conegut (que hi ha de ben poqueta). Així que només espere tindre plaça enguany per a estudiar i no tindre que tornar més a eixe infern, sols espere seguir tinguent relació amb eixes personetes que m'estime!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario