Sempre havia sentit i m’havien dit que una persona no s’ha de fiar ni dels seus “amics” i per l’experiència que tinc en la vida, he pogut comprovar que és veritat tot el que havia sentit. Però tinc una excepció, pot ser siga un error més en la meva vida però per ara pense el contrari. Ara tinc el que mai havia imaginat. Gent que em busca, gent que si passa un temps sense vorem, em tira de menys, gent a la que li conte coses i em dona la seva opinió, gent que fa que m’ho passe bé, gent q s’ho passa bé amb mi, gent que coneix els meus defectes i m’accepta, gent que fa coses per mi, persones que pensava que no existien. I ara les tinc. Pot ser d’ací un temps em done compte de que tot no es tan bonic com ho veig però també diuen que dels errors s’aprén i encara em queda molta vida per davant per aprendre dels meus errors. Ara mateix tinc el que sempre havia sentit que no existia, pot ser siguen il·lusions meues només per ser una cosa millor del que tenia abans. Però soc feliç amb la gent que tinc al meu voltant i em senc bé. Formen part de la meua vida, realment la major part de la meua vida i no ho canvie per res. Gràcies per estar al meu costat, per existir i per ser com sou.
