Uff...una de les dos úniques fotos que em vaig fer i la única que está en condicions, jajaja.
Weno, anem al tema: era l'entrada falsa i nosaltres teniem un local prop de la plaça i per on passava l'entrada. La vam vore (i com anàven tots!) i ens en vam entrar dins a beure un poquet i a l'acte es va posar a ploure. Pensàvem que no farien l'orquestra però quan va parar un poquet, ens en vam anar al cine i de camí a allí, vam vore als de la orquestra i els vam preguntar si la farien i ens van dir que si. Així que vam entrar al cine i ens vam passar gran part de la nit allí però algún ratet feiem una visita a l'orquestra fins que es posava a ploure i la paraven. I així successivament tota la nit...
Jo que pensava que no eixiria molt les segones pasqües però encara van acabar comboiant-me, i lo bo és que el divendres ja teniem plan i del bo!
Vam anar a la caseta d'Ana nosaltres, els de tontolandia i Omar i Derek. Vam sopar de torraeta però com s'havia de fer el foc i les brases, sopàvem a la 1 de la nit. Ah! Però només vam arribar (sobre les 22:30) ja vam començar en la cervesseta, jeje. I res, després de sopar, a seguir el festival!! Fins que ens vam cansar i ens vam gitar (altres se'n van anar a Terrateig a visitar l'orquestra).
El dissabte ja vam quedar per la vesprada i hi havien poques ganes de festa però encara ens vam fer la idea d'anar a Albaida que anava una orquestra nova, La Secta. I la veritat és que el 60% de les cançons que canten, no les coneguem aixina és que va valdre poc però jo m'ho vaig passar bé de totes formes. Encara que dos fluixetes es van quedar en el cotxe mitja nit perque estàven cansades...ai maree!!
I el diumenge ja estàvem rebentades però vam quedar per a dinar ja en la caseta i cap a les 5 i pico, vam fer marxa cap a la platja de Gandia a fer-nos un gelaet i de seguida cap al poble altra volta.
Ja que no teniem ganes de fer-nos el sopar ni de passar massa rato en casa, vam decidir anar a algun bar i demanar menjar per a emportar, aixina sopariem en la caseta de Lara. I mala desició que vam prendre perquè se'ns va ocurrir anar a Alfarrasí però no vam trobar cap bar que estiguera obert i que ens fera el sopar per a endur. Després vam anar a la gasolinera a veure que hi havia, però vam quedar igual: res de menjar en condicions. I com a últim recurs, vam decidir anar a Montaverner, a un bar que es diu "el park", crec. I eixe bar va ser la nostra salvació. Al cap de 20 minuts ja teniem el sopar en la mà i estàvem de camí a la caseta. Després vam sopar mooolt famolenques (com si no ens donaren a menjar) i quan ja teniem la panxeta ben pleneta, vam tornar a casa que ja estavem ben cansades.
Dices que el silencio es un engaño Dices que mentí, que te destruí, Que me burle de ti.
No voy a disculparme Si sabes que es mucho mejor así Si desaparecí, fue para resurgir
No me culpes No me juzgues Si te hice sufrir
Hoy he vuelto a tu lado Y quisiera decir...
Cuando menos te lo esperes me veras pedir perdón Suplicando que me dejes volver a tu corazón Sin temor yo te mentí, lo decidí lo hice así Para seguir junto a ti, fue por amor yo te mentí
No son solo frases que te escribo Pidiendo perdón, es mi corazón No digas que no
Tengo mis razones no me pidas ni una explicación La desilusión por mi confesión
No me culpes No me juzgues Si te hice sufrir
Hoy he vuelto a tu lado Y quisiera decir...
Cuando menos te lo esperes me veras pedir perdón Suplicando que me dejes volver a tu corazón Sin temor yo te mentí, lo decidí lo hice así Para seguir junto a ti, fue por amor yo te mentí
Una sola vez mentí, tu corazón rompí Otra oportunidad yo te pido a ti
Cuando menos te lo esperes me veras pedir perdón Suplicando que me dejes volver a tu corazón Sin temor yo te mentí, lo decidí lo hice así Para seguir junto a ti, fue por amor yo te mentí Para seguir junto a ti, fue por amor yo te mentí
LA MUSICALITÉ - "Genio del dolor"
Dices ser,todo lo que no eres y te crees mejor, nada para mi. Quieres más, y no soy tu juguete, suficiente no hay, nunca para ti.
Haces mal,el mal que te mereces lo tendrás, es todo para ti...
Porque, no tienes nada en tu interior, no tienes corazón, ni nadie que te pueda querer. El oro que te doy, esa es tu religión No entiendo como puedes, mirarte en el espejo que refleja negro amor y decir que te lo crees No entiendo como puedes ser un genio del dolor, vivir como si fueras un 10 Y quiero darte yo, tan solo lo peor quiero, tu cabeza bajo mis pies (tu cabeza bajo mis pies)
Quitate, que nadie aqui te quiere cuanto quemaras, tarde para mi Lloraras, llorando quiero verte. Pronto caeras y será tu fin.
Haces mal, el mal que te mereces lo tendrás, es todo para ti
Porque, no tienes nada en ti interior, no tienes corazón, ni a nadie que te pueda querer. El oro que te doy esa es tu religion. No entiendo como puedes mirarte en el espejo que refleja negro amor y decir que te lo crees, no entiendo como puedes ser un genio del dolor vivir como si fueras un 10 y quiero darte yo,tan solo lo peor Quiero tu cabeza bajo mis pies
Tu cabeza bajo mis pies
Ya te vas, y espero nunca verte este mal, es todo para ti
Si em posara a contar tot el que em fet estes pasques, crec que demà encara estaria escrivint... Així és que resumiré un poquet els fets... :D
Com el propi títol indica, vam anar a la Venta del Moro. Teniem GPS però jo no se com s'ho va apanyar, que ens va fer pegar més voltes que un tonto per unes carreteres súper estretes i amb moltes curves. Però l'important és que al fi i al cap vam arribar al lloc: un albergue prou novet, la veritat. Però quan vam entrar a l'habitació...horror! Era súper xicoteta i teniem que dormir les 7 en 3 lliteres i un llit plegable (que si l'obries ja no quedava espai lliure, jajaja). Però el bany era més gran que l'habitació així que vam aprofitar per a clavar allí les maletes.
Com teníem el dia lliure, ens vam dedicar a "explorar" el poble que, per cert, era ben xicotet. I així i tot, no vam trobar el pub al que tindriem que acudir per les nits. Esque som del que no hi ha... jajaja.
Per la nit ja el vam trobar i vam montar allí la festa però a les 3 de la matinada ja estàven tirant-mos fora perque anaven a tancar. I menos mal osino a l'endemà no ens haverm pogut alçar i ens tocava el paintball.
Hi havia molta ilusió per jugar però...uff!! Fa barbaritats de mal quan et peguen una bolà de pintura!! Me'n van pegar una al braç i encara tinc la marca, i això que ja fa una setmana... Però bé, de totes formes m'ho vaig passar bé.
Per la vesprada vem pegar una becadeta, després ens vam dutxar i per la nit vam eixir a fermos un parell de cervessetes i au. Ja tocava un poc de tranqui osino se'ns acabarien les energies i encara ens quedàven dos dies per davant.
Al dia següent teniem el barranquisme i por de pensar el fret que passariem si ens haviem de banyar. Però gràcies als tratges de neopreno tampoc va ser per a tant... Encara que els peus i les mans le teniem que no ens les sentiem. Però va meréixer la pena. Ens va agradar moltíssim, jo ho tornaria a repetir un milió de vegades (encara que millor si fora en estiu :D ).
Quan arribàrem a l'albergue, ens vam fer una cervesseta i ens vam gitar totes (estàvem rebentades) i cap a les 7 ens vam despsertar. Vam anar a posar gasoil als cotxes i ens dutxàrem. Vam sopar i després ens vam posar a fer botelló allí dins de l'habitació fins que es va fer horeta d'anar cap al pub.
Allí fora encara vam fer més botelló i quan ens vam acabar el got, vam entrar al pub. Estava a tope, va ser la nit que més ple estava i la que més tart van tancar. Perque ens anàvem a l'albergue cap a les 5:30. Ah! Però que conste que vam fer de tot: xupitos, ballar damunt la barra, traure de no se on un gorro de papa noel, ballar per damunt les taules, etc, etc... I que bé ens ho vam passar!!
Però el problema va arribar a les 8:30 que ens haviem d'alçar per a fer l'activitat que ens quedava: el canoping. Si per mi fora, no m'haver alçat però ja que anàven totes, no anava a fer el lleig...jajaja. Així que res, cap al canoping, a esgotar les últimes forçes que ens quedàven. I la veritat és que no va ser gran cosa però de totes formes m'ho vaig passar bé. La questió era eixir i riure'ns un poquet, ja que quan vam arribar al lloc on feiem l'activitat, encara portavem l'alcohol per la sang i ens vam riure bona cosa, jajaja.
I que depresió!! En arribar al albergue tocava dinar, fer-nos la maleta i tornar al infern (a casa i a la rutina). No hi havia cap que no vuiguera quedar-se... I es que va estar tot molt bé: el menjar, la gent, els monitors, les activitats, la festa... no hi ha queixa de res!! Així que a veure si prompte tornem a repetir xiconees!!
Toma surpirse que li vam donar a Estela!! Ella pensava que quedaria en Salva soles i que a nosaltres pot ser ni ens vegera... Però realment anàvem tots de sopar.
Salva li va tapar els ulls i va anar des de La Pobla fins Montaverner així. I allí li vam donar la sorpresa tots. Bueno, espere que per a ella fora una sopresa i que no s'esperara res millor que trobar-nos a nosaltres....jajaja.
El sopar va estar molt bé i després ens en vam anar a Atzeneta, que era mig any i estava la Titanic. La veritat és que va ser una nit prou normaleta, no va ser gran cosa. Però bé, la qüestió era eixir i que no ens ho contaren :D
Uff...una de les dos úniques fotos que em vaig fer i la única que está en condicions, jajaja.
