Festes 2008

Ara ja es pot dir que s'han acabat les festes 2009 de La Pobla del Duc. Un dia que van fer vaquetes, en el local dels festers hi havia posada una cançò que teniem nosaltres en el nostre disco en el local l'any passat. Ningú sap el "mal" que fa sentir això en el local que un any antes havia sigut de nosaltres.

Son 18 anys esperant a que arribe l'any de ser festera. Molts anys esperant a allò que tots diuen que has de disfrutar al màxim i aprofitar cada moment perquè passa molt ràpid i sols és una vegada en la vida.

I que raò tenen els que diuen això, és clar, que qui diu això és perquè ja ha sigut fester i sap el que és. Son dos setmanes intensament instenses.

Els primers dies no hi ha orquestres ni res, simplement es tracta de la presentació, les vaquetes i els variatets. La presentació és l'acte més important i el que més ràpid passa. Després, les vaquetes i els variatets queden en segon pla però ho disfurtes igualment. No hi ha dia menys important que un altre. La festa ens la montavem igual en el local i si ens apetia, ens en anavem a un altre poble de festa. Però quan s'acabava l'orquestra, tornavem al local fins que es feia de dia. I a l'endemà la mateixa rutina.

Però tot això fins que arriben els dies de provessons i misses. Encara que...no cregues que canvia molt la cosa. Però el que si que s'ha de dir és que eixos dies encara són més intensos.

Vas de l'orquestra a la peluqueria com aquell que diu. Acabes de la pelu i tornes a casa a posar-te el tratge i quan ja el tens, cap a casa de la regina i d'allí "paseillo" fins a misa. Després de "picaeta" a casa la regina (però jo podia menjar ben poc perquè osino rebentava el traje, jajaja).

I per si tot això no és prou, encara quan arribes a acasa no pots pegar cap "becadeta" ni res perquè no et pots desfer el monyo. Perquè? Pues perquè per la vesprada encara tens provessó.

Després d'aquesta no tens ganes de res però saps que tens dues opcions: o gitarte o anar de sopar amb els quintos i després a l'orquestra per a a l'endemà tornar a la mateixa rutina.

A la fi estàs tan cansada que acabes pegant becadetes en qualsevol moment lliure que tens i de la manera més pèsima. Com asentada en el sofà i recolzant els braços sobre una cadira, deixant caure la cara damunt per a que el monyo seguisca al lloc.

I la veritat és que val la pena. Encara que tinguera que viure 2 mesos així. Però es que dues setmanes passen volant. I pensar que ja no torna a passar...

Però bé, ja ho he viscut i han sigut dels millors dies de la meva vida. I sols em queda dir que qui haja de ser fester/a, que ho aprofite bona cosa, que els dies se'ls faran curts (com diuen tots, jajaja).

I...weno, ja que estic, no puc evitar posar les cançons que mes va reproduïr l'equip de música, així recordaré vells moments :-D

Allà vaig:

CALANIT - SCULPTURED




MILK & SUGAR PRES M2 - STAY AROUND





DA BUZZ - WITHOUT BREAKING



GURU JOSH PROJECT - INFINITY



CICADA - THE THINGS YOU SAY



IDA CORR VS FEDDE LE GRAND - LET ME THINK ABOUT IT



YVES LAROCK - RISE UP

SHARAM - PARTY ALL THE TIME

Vertigo Pobla 25-09-09

Fotos ens en fam fer poquetes i cap d'elles m'agrada però he fet el gran esforç de pujar esta...
Vam anar de sopar a la Pista i després vam seguir la marxeta en la cotxera d'Arantxa. Vam jugar un ratet a les palmes i després ens en vam anar a l'orquestra. I jo com sempre, vaig perdre a les meues amigues, jajaja.
Vaig estar en Lara, Mistero, Silvia i Mari, la meua germana...pero en les meues amigues no! jajaja. Esque soc un cas...
Però lo important és que m'ho vaig passar super bé. Després de l'orquestra feien la discomòbil Piràmide i després encara ens en vam anar al V3. Però allí ho vam fer curtet.

Glitter-Euforia Atzeneta 19-09-09

Jo crec q la primera i la última foto ho diuen tot...jajaja.

Una vegada més vam optar per agafar la furgoneta de Montaverner. Ens eixia més barat i com teniem beguda, no teniem que preocupar-nos per gastar-nos més diners.

Ens ho vam passar molt bé, l'únic problema era que ens en tornavem pronte (a les 6) i hi havia cara a cara, que se sol acabar més tart. Però quan es va fer l'hora i anàvem ca pa a la furgoneta, vaig vore a Vanessa que cabia en ella pera a tornar. I em vaig quedar.

Al final de la nit ja estava prou cansada però encara vam acabar l'orquestra i ens en vam anar a esmorzar a Quatretonda. Que bò que estava!! Quan tornem a esmorzar alli? jejeje

Falkata 12-09-09

No tinc paraules per a aquest dissabte...

Vam "alquilar"una fugoneta i un taxi per a anar a Falkata les quintes.

I...m'ho vaig passar super bé. Ens vam fer fotos en Dani Lopez (Gran Hermano 8 si no m'enganye) i és molt guapo però...és el tio més eixit que haja pgut coneixer (i això que hi han tios ixits...)

Quan vam entrar ja portava més de mitja botella de Befeater dins i encara hem vaig fer 3 consumcions més dins...així que ets pots imatginear el panorma...

M'ho vaig passar super bé, deveres. I només puga toraré a repetrir. Suposadament anirem a Mistika el dia del meu cumple però nose...espere que sí...i que siga una nit com aquesta. Encara que va ser un poquet lèsbica....a que si Maria?? jajajaja

No m'en recorde de la meitat de fotos però ahí està la prova i en el video es veu així que res es pot amagar...jajaja. Però va ser molt wai..jajaja

A veue si al més que ve ho repetim...i que siga més i millor (si es pot superar el del alte dia....jajaj)

Euforia Pobla 03-09-09

Per favor no feu massa cas de les fotos. Jo no sé que vam fer però vam anar de sopar a casa Arantxa i quan vam anar a l'orquestra no estava massa ple per davant. I com nosaltres som "super del roll" ens vam anar cap a davant. I la veritat és que ens ho vam passar de lujo!! Vam agarrar uns balls super bons!! I damunt quan va pujar el Misterlo li va dir a la cantant que em dedicara una cançó.

Així la meua germana i la meua cosina van acudir on estavem nosaltes i vam ballar una cançoneta. I ben bé que ens ho vam passar!!

La nit va ser super bona, la veitat. I quan es va acabar l'orquestra, enacara hi havia discomòbil i ens vam quedar fins que es va acabar i per si no hi havia prou,, encara ens en vam anar al V3 i quan van tancar, d'almorzar al bar "dels uelos" i mos van fer un "bocadillo"...que crec que tindré prou menjar fins una setmana!! jajaja

Però molt bé, ho tornaria a repetir!!

Video de les meues fotos!!

No sé. Realment va ser una "venà" que em va pegar un dia d'aburrició. Tinc molt de temps lliure i se'm va ocurrir fer un video en les millors fotos que tinc. Són molts bons moments al costat de totes les peronses que estime.

Són moments molt diferents uns dels altres però també molt bons, i amb persones en les que he compartit moments també molt diferents. Però almenys els que stàn ací representats fins ara han sigut molt bons i no els canvie per res.

Vos estime moltissim a tots i a totes. No esxceptue a ningú i sé ben bé que cadascú sap el que senc per ell i per ella.

VOS VUIC MOLTISSIM!!

Laura Pausini - "Un hecho obvio"

Inútil que ahora ya

Te obstines en el no

Negando un hecho obvio

Tú me necesitarás

De la misma forma que

Yo a tí también

Tú deja que ahora sea así

Toma el sueño que hay aquí

Y empieza a creer en mí

Y no te vayas jamás

Porque Mientras que te quedes

Serás tú el más bello de mis males

Tú serás En un mundo avaro

El oro por las manos

Y seré, seré lo mismo por ti

Admitirlo bastará

Por supuesto dolerá

Esta prueba es evidente

De un pasado estéril que

No concede réplicas

Ni en futuro ni en presente

Así Jamás

Nunca vuelvas hacia atrás

No nos sacrifiques más

Porque Mientras que te quedes

Serás tú el más bello De mis males

De mis males Tú serás

En un mundo avaro

El oro por las manos

Y seré, seré lo mismo

Seré lo mismo

Frente a la locura

Encontraré la cura que Tú serás

Seré lo mismo por ti

Inútil que ahora ya

Te obstines en el no

Negando un hecho obvio

Montecarlo Pobla (29-08-09)

Uff que gran nit!! Inoblidable!! Vam anar de sopar els quintos al bar de la picina i la veritat és qu vam sopar super bé i no ens va eixir molt car. I tot s'ha de dir: les botelles de lambrusco i de vodka roig anaven que volaven!!

Quan ja estàvem ben fartets (de tot), ens en vam anar a beure a casa Arantxa però abans vam passar per la cotxera de Laura, perquè Empar volia conviar-nos a la seua especialitat: la "caiprinha" (o com s'escriga). La vam probar (està bona) i vam estar allí un ratet de xarreta fins que Paula ens va tocar diguent-nos que estava esperant-nos en casa arantxa. Així que vam abaixar, ens vam plenar el "cubalitro" de beguda i vam baixar a l'orquestra.

Estava super ple, crec que mai havia vist la plaça eixa tan plena. Jo, com la majoria de vegades, vaig acabar perdent les meues amigues, jo no sé com m'ho apanye. I vaig acabar en Alba, vaig passar quasi tota la nit amb ella i la vaig acabar en Lara, Paula i Mistero. Però clar, clavant-nos dins de l'espuma, que suposadament la tenien que fer el dissabte següent però mira, la van portar eixe dia.

Ah! I com soc una artista...vaig acabar descalça pel mal de peus i vaig xafar un "pedrusco" que em va fer una moraura al peu que vaig estar 3 o 4 dies caminant de puntetes!! Esque...soc del que no hi ha...

Paulina Rubio - "Ya fue" & ECDL - "Todo lo hago mal" & Efecto Mariposa - "Calamidad"

PAULINA RUBIO - "Ya Fue"

Me estaba quedando dormida,

Con todo lo que tú no me hacías,

Me estaba quedando enterrada

Con todo lo que tú no me dabas,

Te quise a mi lado, ya estas acabado,

Me fui congelando con este amor.

Cuando yo lo quise tú te fuiste,

Cuando yo te quise no lo se,

Solo se que ya no quiero nada,

Nada nada de lo que ya fue.

Estaba alistando mis días

Viviendo siempre dormida,

Me estaba quedando callada,

Cuando era siempre yo quién gritaba.

Te quise a mi lado, ya estas acabado,

Me fui congelando con tú calor.

Cuando yo lo quise tú te fuiste,

Cuando yo te quise no lo se,

Solo se que ya no quiero nada,

Nada nada de lo que ya fue.

ECDL - "Todo lo hago mal"

Sales a la calle, todo el mundo parece

tan despreocupado y a nadie le apetece pensar en ti.

Ahora que aprendí a cuidarme solo

no se dedicarte ni una sola palabra

me ha costado tanto descubrir la manera de no existir.

Y otra vez me quema la misma historia...

y ya lo se...que no me queda a nadie a quien llamar

y no me da...la gana de repetirtelo otra vez

esperaba que pasaras por aquí

y pasaste todo el año en tu glaciar.

Me parece lo peor que me vuelvas a buscar

donde vas ahora que todo lo he perdido y quiero volver a empezar.

Me dejaste por vivir una vida algo mejor

no te sé reconocer todo lo que tu decías que hago mal.

Sales de mi casa con mirada perdida

te sorprende tanto encontrarla vacía y nada aquí

Llegaste muy tarde a buscar tus cosas

vuelvo a pasear por los lugares de siempre

paso por las calles que están llenas de gente y no estás ahí

Puede que no quiera entrarte ahora y ya lo sé

que no me queda a nadie a quien llamar

y no me da la gana de repetirtelo otra vez

esperaba que pasaras por aquí

y pasaste todo el año en tu glaciar.

Me parece lo peor

que me vuelvas a buscar

donde vas ahora que todo lo he perdido y quiero volver a empezar.

Me dejaste por vivir una vida algo mejor

no te sé reconocer todo lo que tu decías que hago mal

y tu decías...que todo lo hago mal.

EFECTO MARIPOSA - "Calamidad"

Cuento hasta diez, y respiero hondo

y ahora cuentame, como ha sido todo

que te ha pasado que no te haya pasado ya.

Otra vez por tu olvido, me quedé esperando a nadie en el retiro,

lo siento cariño cuantas veces te lo voy a escuchar.

Y aunque a veces te mataba yo te quiero asi mi calamidad.

Ya sabes, que pasará, esta noche, si me quedo contigo.

Te quiero querer pero esto no tiene sentido.

Y que puedo hacer, no cambiarás, siempre igual,

con lo mismo, cómo ayer, cómo hoy, nada es distinto.

Y de nuevo, hoy has vuelto a salir sin dinero,

venga acerquese usted camerero

que hoy me toca otra vez invitar.

Te espero, nunca llegas a tiempo y espero,

que tarde o temprano aparezcas entero,

que mas cosas te pueden pasar.

Y aunque a veces te mataba yo te quiero asi mi calamidad.

Ya sabes, que pasará, esta noche, si me quedo contigo.

Te quiero querer pero esto no tiene sentido.

Y que puedo hacer, no cambiarás, siempre igual,

con lo mismo, cómo ayer, cómo hoy, nada es distinto.

Éres un desastre que te puedo decir,

si me haces reir y me sacas de quizio.

Te pasa lo que a nadie pero te quiero asi, espero, y espero.

Ya sabes, que pasará, esta noche, si me quedo contigo.

Te quiero querer pero esto no tiene sentido.

Y que puedo hacer, no cambiarás, siempre igual,

con lo mismo, cómo ayer, cómo hoy, nada es distinto.

Concert La Oreja de Van Gogh (19-08-09)

Un concert perfecte!! Em va agradar moltissim i ho vaig passar molt bé. Damunt estàvem prou propet de l'escenari, els veiem la cara bé. Però en quant a agobiació...preferisc no parlar. Perfavor això era per a morir-se!! Però bé, tornaria a anar a un concert de La Oreja en eixes condicions. Ah! I la foto i els videos son made in me!! Producció pròpia, jeje.

Festes Castelló de Rugat (de 14 a 18 d'agost)

5 dies de festa a tope i per si no tenia prou, el dia 16 tenia el concert de Melendi i d'alli vam tornar a Castelló a seguir la festa, com no.

Voldria contar moltes coses però la veritat es que se'm mesclen els dies. Sols se que tots els dies teniem casa plena. Allí feiem "l'anjuntà" i jugàvem a cartes, al joc de beure. Després a l'orquestra i a la matinada a casa, esmorzàvem i a dormir!!

L'últim dia vam fer una paella. Mai n'haviem fet cap però entre les "cuineres" i els veïns que ens van ajudar, ens va eixir una paella una gràcia. Estava prou bona per a ser la primera. Ah! I també vam fer "aigua de València", la veritat és que no és massa del meu agrado però es pot beure. Després ena vam fer la cara i els braços negres de la paella (com es pot vore a una foto) i d'ahi vam anar de cap a la dutxa. Després, el de tots els dies: al joc de beure i d'ahi a l'orquestra.

Han sigut unes festes inoblidables!! Les tornaria a repetir totes les vegades que fera falta!! Però va a ser que no pot ser, així és que esperaré a l'any que ve.

Vertigo Guadassèquies 07-08-09

Cap de les meues amigues pensava eixir, així que vaig decidir anar-me'n en Vanessa, que anava amb Ivan i Angel. Allí vaig trobar a les Llutxentines i vaig acabar anant-me'n en elles per allí. Vaig estar tota la nit amb elles i quan es va acabar l'orquestra vaig trobar a Vanessa. Total, que m'ho vaig passar super bé sense esperar-ho. Jo persava que em cansaria i tot d'estar per allí pero no va ser així.

03-08-09 San Domingo LLutxent

Silvia em va tocar el dia d'antes per a dirme que a l'endemà era San Domingo i anava una discomòbil, però la veritat és que no em feia massa il·lusió anar. Pero vaig pensar: "i m'he de quedar en casa?? Si vaig segur que meu passe bé perquè en estes llutxentines sempre acabe per terra..." jajaja. Així és que al final em vaig fer "l'ànimo" i cap allà que me'n vaig anar.

Més o menys cap a les 12 ja estàvem pujant al convent, que és on estava la discomòbil. I, clar, ens vam posar a beure. Si eixiem a 1 botella de vodka roig per cap!! I crec q no en va sobrar... Així és que no fa falta que conte molt més, no? jajaja. Va estar molt bé, la veritat.

Ah! I després d'acabar-se la discomòbil, encara ens en vam anar Silvia, Patri i jo en Sam i El Zipi a Benicolet a veure si encara anava la orquestra. Però clar, quan vam arribar ja estaven desmontant-la. Esque som úniques...no tenim mai prou.

Huecco - Los tesoros imposibles

Duele llorar cristales

Cuando se congela el agua de los lagrimales

Y tu que siempre presumiste de vivir la carne

En carnavales, fiestas y bacanales

Es hora ya de barajar el naipe de las verdades

De las verdades.

He perdido toda la vida

Buscando el arca perdida

Los tesoros imposibles que ha escondido tu sonrisa

Si lo nuestro fue mentira

Tus cuartadas no respiran

Olvidaste pintalabios imprudente en bocas que no eran la mia.

En bocas que no eran la mia.

Duele, son cosas normales

Esto es lo que tiene ser princesa de los arrabales

Tu ya una clásica en los coches de la noches de Madrid

Con tus rituales..

La soledad se está encargando en silencio

de curar despacio todos tus males, todos tus males,

todos tus males, todos tus males.

He perdido toda la vida

Buscando el arca perdida

Los tesoros imposibles que ha escondido tu sonrisa

Si lo nuestro fue mentira

Tus cuartadas no respiran

Olvidaste pintalabios imprudente en bocas que no eran la mia.

En bocas que no eran la mia,

En bocas que no eran la mia,

En bocas que no eran la mia...

Aún recuerdo los cuerpos acostados

Cuando éramos el mismo beso, el mismo abrazo,

el mismo sueño eterno y dorado.

He perdido toda la vida

Buscando el arca perdida

Los tesoros imposibles que ha escondido tu sonrisa

Si lo nuestro fue mentira

Tus cuartadas no respiran

Olvidaste pintalabios imprudente

He perdido toda la vida

Buscando el arca perdida

Los tesoros imposibles que ha escondido tu sonrisa

Si lo nuestro fue mentira

Tus cuartadas no respiran

Olvidaste pintalabios imprudente, insolente, impaciente, improcedente

En bocas que no eran la mia, en bocas que no eran la mia,

en bocas que no eran la mia, en bocas que no eran la mia...

Falkata 01-08-09

Si, ens va pegar la venà d'anar-nos-en a Falkata. Crec que eixe dissabte no feien res especial per cap lloc i ho vam decidir uns dies antes. Teniem pensat anar de la disco a la platja i així ho vam fer.

Primer he de dir que ens vam perdre anant a Falkata, com sempre haviem anat en uns o en altres en el cotxe...no ens haviem fixat massa mai. Pero a la fi vam arribar.

Ens vam menjar el bocadillet i després ens vam posar a beure i quan vam creure que ja era hora, vam anar cap a dins de Falkata.

Deien que estaria per alli Dani el de GH i no sé qui més però la veritat és que jo no vaig vore a cap d'eixos i no serà perque no vam recorrer totes les sales... Pero feia una calor per a morirse i en la única sala que s'estava mitjanament bé era en la primera que hi ha a l'esquerra i alli vam passar la major part de la nit. En la Diva no es podia ni respirar i la Latino no es quedava darrere... Així és que a mi en estiu em voran poques vegades per allí, preferisc les orquestetes de qualsevol poble.

Però bé, de totes formes ens ho vam passar molt be i d'allí vam anar al cotxe a canviar-nos i a menjar-nos varios paquetets i quan ja estavem a punt, a la platja!! Que bé ens ho vam passar allí!! Inclús vam enterrar a Arantxa baix de l'arena. Després ens vam adormir al sol però quan ens vam despertar cap a les 11:30, pensàvem que ens agarrava algo de la calor!! Així que vam pegar un altre "xapusó" en l'aigua i ens en vam anar a casa.

Limite Benicolet 25-07-09

Uff quan de temps sense escriure per el blog.... tot per culpa de tindre un ordenador que aguanta poc. I ara dona gossera escriure el que he fet durant tants dies, però allà vaig.

Eixe dia vam anar a passar-lo a la caseta de Soraya. Després de dinar, cap allà les 5 vam eixir de casa i cap allí! Ha estaven quasi que tots dins de la picina, així que...cap a dins s'ha dit!!

No vam estar molt de ratet dins perque estava gelada l'aigua però fora ens vam posar a jugar a cartes i a xarrar fins que es van fer les 8 o les 9, que va ser quan ens vam posar a dutxar-mos i arreglar-mos per a la nit.

Ja que tinguem uns xicons molt ben fets, van fer ells el sopar mentre nosaltres ens posàvem "guapes". Així que vam anar directes de la dutxa al soparet i després, com no, al vodka roig i al joc de "yo nunca nunca". I quan estava un poquet avançada la nit, vam anar al poble a l'orquestra i Jorge va caure dins d'una sequia. Normal, anàvem en les llums dels mòvils per el camí que no tenia cap llum...jajaja