Reapertura Apache 19-12-09

No sabia que fer: si anar-me'n al sopar d'empresa amb la millor gent de la Coope o anar-me'n amb les meues amigues a la reapertura d'Apache. Però a la fi em va cridar més l'atenció la idea d'anar cap a Xàtiva.

Vam anar a Plaza Mayor a sopar al Burger King i quan vam acabar, ens en vam anar cap a Apache, a aparcar per allí fora i beure algun cubateta. Però...quan vam baixar del cotxe...sorpresa! Feia un fret impresionant!

Ens vam sentar en un banquet amb el cubalitret al costat però alli els peus i les mans ni ens els sentiem...però nosaltres allí dures. Quan anàvem per mitjan got, vam decidir fer marxa cap a la discoteca i així mentre ens l'acabàvem, aniriem fent cola. I vam fer bé! Perque allí estava concentrada tota La Costera i part de les comarques del voltant! jajaja Uff si hi havia gent! Dues hores fent cola fins que a la fi vam poder entrar entre espentes i estirons de monyo! Que barbaritats!

I bé, oblidant-nos un poc del "mal trago", vam fer bona festa per allí fins que una persona va caure "desplomà" i se la van endur a un cuartet per a que l'atenguera l'infermera. Unes es van quedar per allí amb aquella, altres se'n van anar al cotxe i a casa, i jo em vaig quedar amb Silvia que estava en les de classe però s'havia quedat a soles i clar, com no, em necessitava, jajaja :D

Nosaltres encara vam pegar més de quatre ballerucs per els podiums d'Apache fins que...se'ns va ocurrir anar-nos-en a casa i vam descobrir que els xics en els que suposadament haviem de tornar, se'n havien anat. Així que no vam tenir altre remei que posar-nos a buscar algú que ens puguera portar a casa. Però res, per allí no hi havia ningú de Llutxent, ni ningú de La Pobla ni ningú que coneguérem de ningún altre poble. Molt fort tot.

Però després de pegar mil i una voltes a cadascuna de les sales d'Apache, després de tocar al taxi (tenia el mòvil apagat) i després de tirar indirectes a veure si algú ens portava a casa, vam trobar dos cotxes seguidets, teniem automòvils de sobra per a tornar. Primer uns de Benicolet i després un de LLutxent. Però el segon havia de passar de totes formes pels dos pobles així que clar, vam tornar en el tio Fredi, jejeje. Menos mal...